MAL TEMPS… BON TEMPS…

El vent mostrava les urpes de ferotge bestiola.
El mar pipellejava salvatge i aquell bell paisatge
quasi sempre solejat ara relliscava fort les dents com
si volgués endur-se’n d’una mossegada en sec tota força
i equilibri, arrossegant tot quan trobava al seu impàvid pas.
Els vaixells s’engronsaven tant que es feia témer un naufragi,
i les palmeres semblaven fantasmes d’opereta a tombs sotra-
guejades per les turbulències impetuoses del nefast mal temps.

De cop i volta d’un nigul clivellat guità un bri de sol, que a
poc a poc, com si fos un heroic general demanant armistici
pactà deixant entrar la calma, mica en mica, i tot va esser pau
i harmonia. Sols unes gotes de pluja van caure, d’un núvol que
rebec resistí potser no convençut del tot, però no va anar a més.
Quan al firmament imperà el sol, el mar i el vent varen esser una
bassa d’oli al claudicar sols per fer gaudir a la gent amb prestesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *