PUNTXINEL·LI (Cançó)

A quin recó de la memòria / t’oblides del meu amor?
Com si jo fos sols titella / sense vida… ni dolor
ni de guix, de porcellana / ni monyeco d’atracció.
No som cap ninot ni pepa / sense vida… ni dolor!

Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!

Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius.

A quin cor dur tant com la pedra / he entregat el meu amor?
Si per a tu som tereseta / sense ànima… ni valor
ni de drap marioneta / ni monyeca de cartró.
No som cap ninot ni pepa / sense ànima… ni valor!

Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!

Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius
com tu te’n rius… de mi.

PERFUM D’AMOR (Cançó)

Em perd… dins ombres… de silenci.
Em cerc i no encert… quin pot ser el camí.

Em trob quan em mir… dins els teus ulls.
I sent que m’envolta de l’amor
el seu perfum i… la teva llum.

Audaç fal·lera el perfum d’amor… em despertà.
Encanteris… sota lluna
i sols… per a l’amor enamorar.

Sublim impuls el perfum d’amor… dolç m’encisà.
Potser real… potser màgic
i sols… pel teu amor, amor, amar.

Em perd… dins ombres… de silenci.
Em cerc i no encert… quin pot ser el camí.

Em trob quan em mir… dins els teus ulls.
I sent que m’envolta de l’amor
el seu perfum i… la teva llum.

QUIERO VOLAR (Cançó)

Quiero volar … alas hacer mis brazos.
Sueño alcanzar … la cima de lo eterno.

Cortar el aire … que es vida en nuestras manos.
Quiero cambiar … la faz del universo.

Quiero bañarme … en tus aguas salvajes.
Acariciar … la imagen de tu espejo.

Sentir latir … cada gota de sangre.
Quiero morir … sin despertar que sueño.

De entre las bellas rosas … que hubiera de elegir
con una sola de ellas … feliz me haría a mí.

Y quiero tantas cosas … todas ellas de ti
que no quiero mi vida … yo vivo para ti.

Quiero encontrar … la dicha en tu regazo.
Borrar con besos … las lágrimas al viento.

Y con calor … fundirte con mi abrazo.
Quiero volar … secar el llanto al cielo.

**********

QUANTES COSES (Poema cantat)

Quantes coses et puc dir / que ningú no hagi dit mai
si escollires el camí / amb amor omplir l’espai.
Esbossos que són poesia / per goig de petits i grans.
Pinzellades, celístia / revestí de llum divina
l’arc del cel / en les teves mans.

Quantes coses fas sentir / i en vius colors admirar
pres a un somni, dolç encís / del que no vull despertar.
Enllestires fantasies / prodigioses, genials.
Amb valenta galania / meravellosa harmonia
art sublim / en l’eternitat.

Quantes llunes dibuixares
quants bells sols… al firmament.
Colorant forma encantares
estels màgics, al blau cel.
Estels màgics, al blau cel.

***************
Per a en Joan Miró de n’Amèlia Llull

RATOLÍ GLOTÓ (Cançó infantil)

Jo tenc un cuquet… toc, toc, toc!
Que menja caramel·los… nyam-nyam, nyam!
Demana xocolata… formatge i melicotó!

Tu no seràs un cuc… no, no, no!
Que menja caramel·los… nyam-nyam, nyam!
I si tens tanta gana… tu ets un ratolinel·lo!

Dolent ratolinel·lo… toc, toc, toc!
Mai no tendràs amics… nyam-nyam, nyam!
Per ésser tan glotó… i enganar a nines, nins!

Tu no ets un cuquet… no, no, no!
Tremend i molt golós… nyam-nyam, nyam!

I si tens tanta gana… tu ets ratolinel·lo
tu ets retolinel·lo… un ratolí glotó!

PATAM, PATIM (Cançó infantil)

Un dimonió em desperta / a les cinc del dematí.
Li tir a Patam-Patim / ses sabates i un xoquí!
*Li tir a Patim-Patim / *ses sabates i un xoquí!

Ell arrufa ses banyetes / quan veu volar es coixí.
I li dic Patam-Patim / vés-te’n i deixa’m dormir!
*I li dic Patam-Patim / *vés-te’n i deixa’m dormir!

No farem més delenties / ni botar damunt des llit.
Escolta’m Patam-Patim / ara ja no et faré amic!
*Escolta’m Patam-Patim / *ara ja no et faré amic!

No molestis ni empipis / a ses nines ni a’s nins.
Crema’t sol Patam-Patim / a l’infern Patam-Patim!
*Crema’t sol Patam-Patim / *a l’infern Patam-Patim!

( * afirmant amb el dit amb veu greu )

PAS DEL TEMPS, TEMPS DE PAS (cançó)

Les fulles muden… cauen dels arbres
volubles van xocant al vent.

Mes unes lluiten amb tanta força
per veure el pas… el pas del temps.

De fulls si s’omplen… s’omplen els llibres
d’escrits que ensenyen de tot i més.

D’altres anuncien modes, notícies
per contar el pas… el pas del temps.

Les fulles pengen… florint en branques
prodiguen vida a camps, ciutats.

Mes unes tornen lletges, músties
per florir al temps… al temps de pas.

De fulls escrita… escrita és la història
quan són els llavis ja muts, callats.

D’altres il·lustren notes i acords
per cantar al temps… al temps de pas.

Fulls, fulles conten el pas… el pas del temps.
Fulls, fulles canten al temps…al temps de pas.

Contant el pas…el pas del temps.
Cantant al temps … al temps de pas.

NOSTRES ILLES BALEARS (Cançó)

Som d’un país lluitador / de bons modals i maneres.
Guaitam de cara al món / obrint portals i finestres.

Nostres illes són mirall / paisatges i platges verges.
De nit llum dolça estel·lar / encantant somnis desperten.

Cantem units a les illes / pàtria… que tant estimam.
Què belles són nostres illes / nostres Illes Balears.

Som d’un país conrador / on dóna bons fruits la terra.
Sembram, recollim amor / deixant les portes obertes.

Nostres illes són ventall / dimonis, sonades festes.
De punt en blanc lluu la mar / encisant ones esveltes.

Cantem units a les illes / pàtria… que tant estimam.
Què belles són nostres illes / nostres Illes Balears
Què belles són… nostres illes / nostres Illes Balears

NO TE QUIERO

Lo que está cerca se quiere
si se aleja se añora
por si se pierde se teme
cuando no está se llora.

¡Qué fácil resulta ahora
decirte que no te quiero
con esa voz temblorosa
si eres casi un hombre viejo!

No te quiero ni te añoro
nada temo y no lloro.

Mas ahora que recuerdo
ni siquiera siento odio.
No me mires con recelo
tu fuiste mi primer novio.

Te quise y te añoré
temí y mucho lloré.
Y si ahora no te quiero*
será que te olvidé!

**********

NIÑO DEL ALBA (Poema)

*Mal andaba un pobre niño*… descalzo como su alma
por aquel sendero frío … que a la muerte le guiaba.

Nació con los pies desnudos … ningún zapato calzaba
nadie tenía en el mundo … nadie que por el velara.

Nunca supo de su padre … hombre de condición alta
y no lo quiso su madre … mujer y como él descalza.

Ni amor ni odio sintió … corazón de sangre amarga
a una paloma sonrió … y el cielo ya fue su casa.

Tendido el cuerpo menudo … sobre una alfombra de plata
sus ojos de tinte oscuro … una lágrima secaban.

Sin oración te marchaste … feliz en triste mañana
*y parecías un ángel*… mi pobre niño del alba.

***************
Poema dedicat al poeta Federico García Lorca
(*) Les dues estrofes es canten a manera andalusa