Sa mare li deia sempre
a na Joana de petita:
“Te duré a ses vermeietes
perquè no ets bona nina
on com dimonió tendràs
dret a llit, taula i cadira”
“Tota vida té present
alguns records que no oblida…
Cap al tard el vermell cel
et dirà el que no sabies…
El punt on les paraules són
coverbos… de mare a filla”
* * * * * * * * * * * * * * *
A la meva filla Joana M. Socías
Amèlia Llull
Tal qual….esper anar a ses vermelletes!!!! …molt xula
Quines dues artistes! Nomes podia sortir aquest super poema❤️
Preciós poema per una preciosa persona?