A on se’n va l’amor quan et fer el cor?
A on has estotjat tendres emocions
i aquelles besades que mai no has donat?
A on van tantes penes que distreus i amagues
tan negres i amargues són… són en el fons del mar?
I vols ésser primavera cada any de nou despertar
dolcet embellir l’estela amb elixir màgic, fortuna
amb elixir màgic, fortuna… mar de somnis colorar.
A on se’n va l’amor quan mor de tristor?
A on has endreçat somnis, il·lusions
i les abraçades que mai no has donat?
A on van les llàgrimes que febril secares
tan fosques i aspres són… són en el fons del mar?
I vols ésser primavera any rere any tornar a somniar
temptant a l’atzar, l’estrella sota encís de llum de lluna
sota encís de llum de lluna… mar de somnis colorar.