GRAN ESPÍRITU WACONDA Padre Cielo, Madre Tierra (Poema-cançó)

Yo soy todas las fuerzas … soy forjador de sueños
con objetos contacto.

De amor me alimento … soy el cielo, la tierra
y lágrimas … en tu llanto.

Océano en tu mar … hacedor de amistad
soy la voz del silencio.

¿Quién soy yo? ¿Sabes acaso … a dónde voy? … de dónde vengo?
Soy del mundo viajero. … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

Con rasgos diferentes … la piel curtida a fuego
soy calor en tus manos.

Soy alma en cada encuentro … soy el cielo, la tierra
y palabra … en tus labios.

Soy luz en tu mirar … y soy la oscuridad
que cubre el universo.

Quién soy yo / sabes acaso … a dónde voy / de dónde vengo?
Soy del mundo viajero … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

*******************

ETERNITAT

Tronc indefectible

                                                                               llavor immortal

perenne natura

                                                                               temps universal.

Arbre imprescriptible

                                                                                  branca permanent

llur eternitat

                                                                                   sublim sempitern.

Fullatge imperible

                                                                               nissaga eternal

perpètua exulta

                                                                             espaiós cabal.

Arbust perdurable

Òptim evitern

Viva infinitat

Esperit etern

ENDEVINA, ENDEVINALLA, QUI L’ENCERTA JUGA I CANTA

Digues el que tens… petit rodonet?
Quins s’obren i tanquen… com bells farolets?

Quina xerra i menja… calaixet de dents?
I els que quan són llargs… descambuixa el vent?

Quins dos calçats corren… i aguanten ben drets?
Quines duen feineres… guantets quan fa fred?

Quan la cançó vola… tu per on la sents?
Què és el que et batega i… per estimar tens?

ELDARRER VIATGE (Poema cantat)

Quan jo gir la vista enrere i em veig en el vell mirall
amb tot fet i res no em queda tendré la maleta feta
tot a punt per embarcar.

Mes de sempre s’ha sabut i por tot arreu del món
sols dur en el darrer viatge bones obres d’equipatge
i el bitllet de no retorn.

I aniré amb els que ahir eren / van ésser… i encara són.
I ens divertirem cantant / Cantant! Cantant les nostres cançons.

Poc costa escriure un poema quan el dicta el cor cantant.
És l’atzar amb sort que expressa poesia a la manera
d’emocions per recordar.

Encesa dins mi la llum brillant amb tot esplendor
poeta en el darrer viatge emprendré amb tot coratge
exultant de bell fulgor.

I aniré amb els que ahir eren / van ésser… i encara són.
I ens divertirem cantant / Cantant! Cantant les nostres cançons.

COM DOL (Poema cantat)

Com dol, el que s’ha perdut… qui no ha après a estimar.
Mira encara si ets a temps… que fets, la història suma
i la vida enlacra, a tombs sentiments.

Com dol, el que ahir deixares… donar un pas és caminar.
Tot allò que no vas fer… baix el sol, sota la lluna
dissipar, rere un vent aventurer.

Com dol, el tenir el cor buit… sense amor a qui entregar.
No és miratge en el desert… l’amor l’edat no mesura
i sempre, manté en forma el cor despert.

Com dol, perquè et descuidares… mai no et vas enamorar.
Ja és hora, ni tard ni prest… deixa la sort la fortuna
en mans i a caprici, del firmament.

Com dol, el que s’ha perdut… Com dol, el que ahir deixares.
Com dol, tenir el cor buit… Com dol, perquè et descuidares.

BELL MAR (Poema cantat)

El voltant de la meva illa
el guarda un gran mar immens.

Amb escuma que pentina
l’oratge eixerit del temps.

Rínxols que atupen les roques
ones que l’aigua va fent.

I el mar que no entén de modes
desperta en donzell guerrer.

Oh, bell mar grandiós i tendre!
Brunyit d’argent, brau tresor.

T’estim, t’estimaré sempre.
T’estim, t’estimaré sempre.
Tu sí, m’has robat el cor!