MAL TEMPS… BON TEMPS…

El vent mostrava les urpes de ferotge bestiola.
El mar pipellejava salvatge i aquell bell paisatge
quasi sempre solejat ara relliscava fort les dents com
si volgués endur-se’n d’una mossegada en sec tota força
i equilibri, arrossegant tot quan trobava al seu impàvid pas.
Els vaixells s’engronsaven tant que es feia témer un naufragi,
i les palmeres semblaven fantasmes d’opereta a tombs sotra-
guejades per les turbulències impetuoses del nefast mal temps.

De cop i volta d’un nigul clivellat guità un bri de sol, que a
poc a poc, com si fos un heroic general demanant armistici
pactà deixant entrar la calma, mica en mica, i tot va esser pau
i harmonia. Sols unes gotes de pluja van caure, d’un núvol que
rebec resistí potser no convençut del tot, però no va anar a més.
Quan al firmament imperà el sol, el mar i el vent varen esser una
bassa d’oli al claudicar sols per fer gaudir a la gent amb prestesa

L’OLIVERA (Poema cantat)

De ben lluny em transportaren
essent arbre peregrí.

Dins un vaixell a coberta
i sobre un mar deixondit!

Mostrant rels, branques trencades
també les fulles perdí.

Escalant altives ones
d’un temporal sense fi!

M’empeltaren a un ullastre
nissaga amb casta em florí.

Per bé vaig enriquir l’illa
donant de bon gust profit!

Mil·lenària soca ufana
l’oliva fruit exquisit.

Poeta en pròpia poesia
camps i parets he embellit!

Vestint fulles argentades
bella estampa tenc, tendré!

Tal que em sent afortunada
on brot, gent i terra estim!

Olivera mallorquina
admirada som, seré!

GRAN ESPÍRITU WACONDA Padre Cielo, Madre Tierra (Poema-cançó)

Yo soy todas las fuerzas … soy forjador de sueños
con objetos contacto.

De amor me alimento … soy el cielo, la tierra
y lágrimas … en tu llanto.

Océano en tu mar … hacedor de amistad
soy la voz del silencio.

¿Quién soy yo? ¿Sabes acaso … a dónde voy? … de dónde vengo?
Soy del mundo viajero. … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

Con rasgos diferentes … la piel curtida a fuego
soy calor en tus manos.

Soy alma en cada encuentro … soy el cielo, la tierra
y palabra … en tus labios.

Soy luz en tu mirar … y soy la oscuridad
que cubre el universo.

Quién soy yo / sabes acaso … a dónde voy / de dónde vengo?
Soy del mundo viajero … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

*******************

ETERNITAT

Tronc indefectible

                                                                               llavor immortal

perenne natura

                                                                               temps universal.

Arbre imprescriptible

                                                                                  branca permanent

llur eternitat

                                                                                   sublim sempitern.

Fullatge imperible

                                                                               nissaga eternal

perpètua exulta

                                                                             espaiós cabal.

Arbust perdurable

Òptim evitern

Viva infinitat

Esperit etern

ENDEVINA, ENDEVINALLA, QUI L’ENCERTA JUGA I CANTA

Digues el que tens… petit rodonet?
Quins s’obren i tanquen… com bells farolets?

Quina xerra i menja… calaixet de dents?
I els que quan són llargs… descambuixa el vent?

Quins dos calçats corren… i aguanten ben drets?
Quines duen feineres… guantets quan fa fred?

Quan la cançó vola… tu per on la sents?
Què és el que et batega i… per estimar tens?

ELDARRER VIATGE (Poema cantat)

Quan jo gir la vista enrere i em veig en el vell mirall
amb tot fet i res no em queda tendré la maleta feta
tot a punt per embarcar.

Mes de sempre s’ha sabut i por tot arreu del món
sols dur en el darrer viatge bones obres d’equipatge
i el bitllet de no retorn.

I aniré amb els que ahir eren / van ésser… i encara són.
I ens divertirem cantant / Cantant! Cantant les nostres cançons.

Poc costa escriure un poema quan el dicta el cor cantant.
És l’atzar amb sort que expressa poesia a la manera
d’emocions per recordar.

Encesa dins mi la llum brillant amb tot esplendor
poeta en el darrer viatge emprendré amb tot coratge
exultant de bell fulgor.

I aniré amb els que ahir eren / van ésser… i encara són.
I ens divertirem cantant / Cantant! Cantant les nostres cançons.