De ben lluny em transportaren
essent arbre peregrí.
Dins un vaixell a coberta
i sobre un mar deixondit!
Mostrant rels, branques trencades
també les fulles perdí.
Escalant altives ones
d’un temporal sense fi!
M’empeltaren a un ullastre
nissaga amb casta em florí.
Per bé vaig enriquir l’illa
donant de bon gust profit!
Mil·lenària soca ufana
l’oliva fruit exquisit.
Poeta en pròpia poesia
camps i parets he embellit!
Vestint fulles argentades
bella estampa tenc, tendré!
Tal que em sent afortunada
on brot, gent i terra estim!
Olivera mallorquina
admirada som, seré!