Literatura: narrativa i poesia
Aunque esté lejos de ti
muy cerca yo te presiento
No mide el amor distancias
¡mas… acariciarte no puedo!
Tú en mi memoria presente
en mis labios un te quiero
y si mi voz no te alcanza
¡acaso… te alcancen mis versos!
Ser poeta hasta en sueños
mi consuelo… mas atiende
que no es sino mi poesía
¡alma mía…
el precio… de estar ausente!
*****************
Sé d’un jardí grandiós florit
on sols hi creix la verda herba
El mir i el veig Bell Paradís
sols hi ha flors… de les més belles!
S’obren al sol de bon matí
beutats gentils des de fa segles
Roses, clavells i gessamins
perfumen l’illa… i la desperten!
¡Aquesta pàtria que jo estim
Bell Paradís és teva i meva!
¡Aquesta pàtria que jo estim
Bell Paradís… la millor terra!
¡Bell Paradís… t’estim… t’estim!
***************
Ayer soné que soñaba… con…
Una espada de madera … una luna de papel
y una batuta de cera … ¡que se funde como miel!
Un soldadito de plomo … y un caballo de cartón
que en tiempo de Reyes Godos … ¡molaban un mogollón!
Una nariz de payaso … unos dientes de conejo
y un demonio algo trasto … ¡al que sólo le vi un cuerno!
¡Vaya, vaya! ¡Vaya sueño! … ¡No deliro… no doctor!
sea en sueños o en recuerdos … yo a jugar quiero volver
Yo a jugar quiero volver … ¡y de nuevo… niño ser!
*********************
AUSENCIAS
Ausencia de amor
ausencia de caricias
¡No será que contigo
sólo ausencias…. he vivido!
No me hables de la vida
no me hables más de amores
¡Tú… mi pena… mi castigo!
¡No me valen… tus sermones!
***************
ABSÈNCIES
Absència d’amor
absència de carícies
No serà que jo amb tu
sols absències… he viscut!
No em parlis de la vida
no em parlis més d’amors
Tu ets… per mi… pena i càstig!
No em valen… els teus sermons!
****************
El meu teatre del cor … té llocs buits per ocupar
qui seu a primera fila … poc o no-res es perdrà!
Ben segur que sentirà … com puja i baixa el teló
qui vulgui participar … podrà esser primer actor!
No es tracta d’una quimera … qui té amor per regalar
pot fer obres divertides … també somnis realitat!
Se sent entre bambolines … aplaudir l’actuació
del cor un fort bategar … màgia en cada funció!
El meu teatre del cor … té nova obra a estrenar
les entrades són de franc … perquè res… no costi entrar!
*****************
Iba andando por la calle … y un mendigo me paró
Cara a cara la tristeza … las miradas enfrentó
– ¡Tengo ahora sólo frío! … – ¡Nada puedo darte yo!
– No me importa mucho o poco … si quepo en tu corazón
Y en la noche silenciosa … lo que le dije se oyó:
– Mas ni aun vistiendo harapos … se deja de ser señor
¡Tarde supe que el mendigo … no era otro, sino yo!
¡A mí, que me dicen loco … porque busco en la razón!
Quien habla con uno mismo … da al pensamiento voz
No quisiera ser mendigo … pero… ¿cuál de los dos soy?
********************
En este mundo de locos
la Cordura despertó
Con tanto tiempo dormida
su trabajo le costó.
La culpa no ha sido mía
-a su espejo confesó
Mientras yo estaba soñando
la Locura… apostó.
Iba elocuente jugando
que la Suerte la tentó…
donde yacen oídos sordos
¡Y… en este mundo de locos
ya se sabe quien ganó!
*****************
Mar… que plores a deshores … remor de caragoles
harmonia en el vent … aroma d’algues marines
ritme eòlic d’aigües opalines … que són omplertes… de sentiment!
Si mor en aquesta terra … espargiu la meva cendra
pols del cos incinerat … I que em pugui tornar
en gota d’aigua i despertar … per esser mar… en l’eternitat!
Mar… d’il·lusions perdudes
Mar… d’esperances confoses
Mar… de somnis infortunats
Mar… de llàgrimes foses
Mar… de camins extraviats
Mar… de tempestats … i de miracles…
no realitzats!
Quan es va crear la Terra … es va dividir en parts
es crearen continents … arxipèlags, immensos mars
I així, un remolí d’àngels … proveïts de sagetes i arcs
apuntaren a un bell lloc … màgic… a Les Illes Balears!
D’altres àngels prodigaren … pinzellades amb tot art
pintant les illes tan belles … que un encís les encantà
Les muntanyes resplendiren … sota un Cel de nítid blau
clara llum, illes divines … màgiques… Les Illes Balears!
MALLORCA bell paradís … MENORCA d’on bell llueix fantasia
EIVISSA embruixa màgica … FORMENTERA llum encisa
CABRERA un so adormit … SA DRAGONERA encantant
No puc dir quina és més bella … de totes… m’he enamorat!
************************
A Gaspar Valero, qui rere de llargues caminades,
com bon mestre, m`ha ensenyat Història i Llegendes de les Illes Balears.
Amèlia Llull
Els niguls van baixos … ara no fa sol
benvolguda pluja … Sortiu caragols!
Estén el paraigua … Quants de bassiots!
I escolta… el cantar … d’harmònics granots
Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!
Un gran arc adorna … irisant colors
granotes fan festa … Ballen i fan bots!
Uns granotets canten … sopranos, tenors
A escola… vull anar … Vull aprendre molt!
Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!
Diu un granot savi: … – Als nins, nines, sort!
saviesa no ocupa … Cap espai ni lloc!
Si quan jugues cantes … com fan els granots
aprendràs / que cantar … Tu ho pots fer si vols!
Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!
****************
Per a Lluís, excel•lent estudiant de sa padrina Amèlia