El Rei vestia, faldons, corona
mes… LA GRANDESA
no es ven ni es compra.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Vivia al cim d’una muntanya … pous, arbres, terres, tot era seu.
De tradicions velles i arcaiques … De qui parlam? Del senyor Rei !
Tenia el Rei cavalls, espases … pel seu maneig poc interès.
Les arques plenes i redolaven … monedes d’or pel seu castell.
I estona feia no les comptava … perquè ell tenia de tot i més.
Fort maldecap quan cavil·lava … Com no estar trist al vell castell !
“No som feliç, ser ric no em basta … Vull que m’estimi la meva gent”
I entre mals sons es despertava … “No tenc excuses som un mal Rei!”
. . . . . . . . . . . . . . . .
Res del que feia no li agradava … i adolorí de cap a peus.
Cap malaltia, ni una trobada … Potser tristor, té el senyor Rei ?
Provà el Rei de lluitar amb ganes … sentir-se part compartint béns
d’aquell país que ell estimava … i obrí les portes del seu castell.
I fet el canvi ja sembla un altre … es calça botes, cint i capell.
Somriu content i alegre canta* … rere els merlets del vell castell.
I ara és feliç, tothom l’aclama … com un heroi, perquè és valent.
GRANDESA en té qui bé la guanya !
“Visca, i per molts d’anys, GRAN SENYOR REI!”
I el REI encara com nin escolta
tant li agrada el reial conte.
. . . . . . . . . . . . . . . . .
* (Cançó)
Dins el meu cor ja sent
nova llum / nova claror / la vida mia
nova llum / nova claror / la vida mia / la vida amor.
*********************