Categoria: Poemes

Què fa la Lluna quan surt el Sol?

Vetlla que vetlla dormir no vol.

El Sol li diu “Baixa a la platja

posa’t morena bella estimada”

Ronda a la Lluna cantaire el Sol

canta que canta despert la son.

I arreu se sent la serenata

que a la Lluna el Sol li canta.

“Ai morena… moreneta,

ja et puc cantar la cançó!

“La cançó que et vaig escriure

d’anys en fa més… més d’un milió!”

“D’anys en fa més… més d’un milió!”

Per un lleuger constipat … cap el Cel me’n vaig anar

i Sant Pere em va obrir … i em digué “Uep, i tu on vas?”

Si més bé d’on tu ets …  en el Cel no hi seràs!

Vaig posar tan mala cara …  que el sant suggerí: “passa!”

No hi havia mallorquins … clar com l’aigua simplement

per canviar de Paradís … no es mouen allà mateix!

A Mallorca hi corren dimonis … disfressats o no, talment

i que cada un va a la seua … “de festa”… naturalment

¿Qui et va negar … el pa… l’oli… i la sal?

¡Aquells que tant comandaven … volent fossis… ignorant!

Ara vas comptant els dies … i et pesen els anys, l’edat

recorda allò que et digueren … a penes sent … un infant!

Témer l’infern, mala ombra … per esser fill del pecat

però el teu cor amb guspires … encén torxes… estimant!

Somnis desperts a deshora … i a  tombs per l’ansietat

la ment que feren esclava … reclama avui… llibertat!

Amb pensaments sans i nobles … no val esser castigat

para els peus a qui amb cobdícia … et vulgui amb art… trepitjar

Tu tens la clau de ca teva …  mira a qui deixes entrar

malgrat amb les mans cansades …  encén torxes… al teu pas

¡Qui encén torxes dona llum … obscurint la vil mentida

Sigui a prop o des de lluny …  bon final… mereix la vida!

Res no puc fer amb memòria

de paper de cel·lofana

malgrat viure pena i glòria!

I en transparent paperassa

nul·la en vida sense història

si el que veig, sent… em traspassa!

***********************

Si les frases que escric són el·líptiques

¿serà per manca d’elit intel·lectual?

Sols quan la saviesa apocalíptica

deixa al marge el classisme trivial

s’infiltren noves frases en lingüística!

Dotar en si frases d’un toc genial

Dins el vaivé de l’evolució artística

seduint màgiques, com colofó vital

serà i és… literatura magistral!

***********************

1) Poesia és sentiment … i també intel·ligència

si és feta amorosament … i no li manca ingredient

per què… no és una ciència?

************

2) Passa a passa, passa … temps sense retorn

amb misteri ocult … mut i silenciós!

Ombres fastigoses … de llums enlairades

penetren dins l’ànima … mitges esborrades

Ventura o quimera … dorms desconeguda

en quieta clariana … i a passes… poruga!

************

3) Tu ets la vida que neix … la tendresa que corre

la innocència que creix … reflectida pel sol

quan desperta… l’aurora…

Ets monyeca que canta … filant aspes al vent

dolça veu encantada … missatgera en el món

d’amorós… sentiment!

************

4 )  Siau qui sou… raig de llum viva! … Siau la pau… dolça divina!

Siau d’amor… bella alegria! … Siau audaç… mà estesa amiga!

Siau qui sou … fugaç poesia!

Siau per mi … llum estimada!

Siau qui sou … de bon matí … estel de l’auba!

************

Sa mare li deia sempre
a na Joana de petita:

“Te duré a ses vermeietes
perquè no ets bona nina
on com dimonió tendràs
dret a llit, taula i cadira”

“Tota vida té present
alguns records que no oblida…
Cap al tard el vermell cel
et dirà el que no sabies…
El punt on les paraules són
coverbos… de mare a filla”

* * * * * * * * * * * * * * *
A la meva filla Joana M. Socías
Amèlia Llull

Lo que está cerca se quiere
si se aleja se añora
por si se pierde se teme
cuando no está se llora.

¡Qué fácil resulta ahora
decirte que no te quiero
con esa voz temblorosa
si eres casi un hombre viejo!

No te quiero ni te añoro
nada temo y no lloro.

Mas ahora que recuerdo
ni siquiera siento odio.
No me mires con recelo
tu fuiste mi primer novio.

Te quise y te añoré
temí y mucho lloré.
Y si ahora no te quiero*
será que te olvidé!

**********

*Mal andaba un pobre niño*… descalzo como su alma
por aquel sendero frío … que a la muerte le guiaba.

Nació con los pies desnudos … ningún zapato calzaba
nadie tenía en el mundo … nadie que por el velara.

Nunca supo de su padre … hombre de condición alta
y no lo quiso su madre … mujer y como él descalza.

Ni amor ni odio sintió … corazón de sangre amarga
a una paloma sonrió … y el cielo ya fue su casa.

Tendido el cuerpo menudo … sobre una alfombra de plata
sus ojos de tinte oscuro … una lágrima secaban.

Sin oración te marchaste … feliz en triste mañana
*y parecías un ángel*… mi pobre niño del alba.

***************
Poema dedicat al poeta Federico García Lorca
(*) Les dues estrofes es canten a manera andalusa