MENTIDES (Cançó infantil)

Anem a contar mentides… no direm cap veritat.
Diuen que es sol i sa lluna… es pinten blaves ses ungles
que vermell tenen es nas. -Oh!!!

Un caragolet bover… se’n va a ca seva cantant.
I va d’estrena amb sabates… guantets, capellet, corbata
diu: -M’encanta anar mudat. -Oh!!!

Una estrelleta eixerida… des gran planeta Plutó.
De bruixa va disfressada… escoltau-la que bé canta
com es seu amic tauró. -Oh!!!

S’elefantet presumit… ses mans es renta amb sabó.
Bell s’arrissa sa perruca… es pentina i es perfuma
té olfacte de gran senyor. -Oh!!!

Ja em contat moltes mentides… i ben grosses divertides!

MAR DE SOMNIS (Cançó)

A on se’n va l’amor quan et fer el cor?
A on has estotjat tendres emocions
i aquelles besades que mai no has donat?

A on van tantes penes que distreus i amagues
tan negres i amargues són… són en el fons del mar?

I vols ésser primavera cada any de nou despertar
dolcet embellir l’estela amb elixir màgic, fortuna
amb elixir màgic, fortuna… mar de somnis colorar.

A on se’n va l’amor quan mor de tristor?
A on has endreçat somnis, il·lusions
i les abraçades que mai no has donat?

A on van les llàgrimes que febril secares
tan fosques i aspres són… són en el fons del mar?

I vols ésser primavera any rere any tornar a somniar
temptant a l’atzar, l’estrella sota encís de llum de lluna
sota encís de llum de lluna… mar de somnis colorar.

L’OLIVERA (Poema cantat)

De ben lluny em transportaren
essent arbre peregrí.

Dins un vaixell a coberta
i sobre un mar deixondit!

Mostrant rels, branques trencades
també les fulles perdí.

Escalant altives ones
d’un temporal sense fi!

M’empeltaren a un ullastre
nissaga amb casta em florí.

Per bé vaig enriquir l’illa
donant de bon gust profit!

Mil·lenària soca ufana
l’oliva fruit exquisit.

Poeta en pròpia poesia
camps i parets he embellit!

Vestint fulles argentades
bella estampa tenc, tendré!

Tal que em sent afortunada
on brot, gent i terra estim!

Olivera mallorquina
admirada som, seré!

LLUM D’AMOR (Cançó)

De tant en tant la vida… còmplice de fantasies
nodreix la llum dels sentits.

T’enamora amb cobdícia… “engatussa” amb moixonies
franquícia ésser feliç.

Seductora i atrevida… tant hivern, estiu, tardor.
Bella dolça primavera… quan nodreix la llum, la llum d’amor.

De tant en tant la vida… compàs, ritme, harmonia
encén la llum del desig.

Fa estimar de mica en mica… amb besades i carícies
burla d’irònic destí.

Exuberant i exquisida… sensual, amida il·lusions.
Bella dolça experimenta… quan s’encén la llum, la llum d’amor.

De tant en tant la vida… essència, so, melodia.
estén la llum dia i nit.

Tentacles de frenesia… coqueta que a dolls fascina
dins meravellós encís.

Prodigiosa dissemina… seduint encant, fulgor.
Bella dolça s’encimbella… quan s’estén la llum, la llum d’amor.

LLUM DE LLUNA (Cançó)

Vull que el somriure torni a mi
que se n’allunyi ma tristesa,
no hi hagi fosca al meu camí
i espurna ésser… en cendra encesa.

I no m’importa d’on vengui claror
d’un raig de sol, de llum de lluna…
Si dels teus ulls, d’un poema d’amor
o d’una estrella del firmament caiguda.

Vull que el passat fugi de mi
sentir l’abraç de la tendresa.
I es faci clar l’obscur d’ahir
entre la llum… que mon cor sembra.

I no m’importa d’on vengui claror
d’un raig de sol, de llum de lluna…
Si dels teus ulls, d’un poema d’amor
o d’una estrella del firmament caiguda.

L’AMOR EMBELLÍ (Cançó)

Un dia et vaig dir “no!” … Vaig rebutjar felicitat
La por fou presa en mi … mes… jo sempre t’estimat

I ara passat els anys … has retornat fadrí
Gentil, encantador … tu… com en somnis, diví!

No em miris de reüll … que a penes he canviat
Tu has recorregut món … jo… tan sols t’he recordat.

I no som dos estranys … que es van conèixer ahir
Joves ja ens estimaven … tant… que l’amor embellí!

L’amor quan ha arrelat
germina en sentiment
Renova fent-se al cor
encisador i bell.

GRAN ESPÍRITU WACONDA Padre Cielo, Madre Tierra (Poema-cançó)

Yo soy todas las fuerzas … soy forjador de sueños
con objetos contacto.

De amor me alimento … soy el cielo, la tierra
y lágrimas … en tu llanto.

Océano en tu mar … hacedor de amistad
soy la voz del silencio.

¿Quién soy yo? ¿Sabes acaso … a dónde voy? … de dónde vengo?
Soy del mundo viajero. … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

Con rasgos diferentes … la piel curtida a fuego
soy calor en tus manos.

Soy alma en cada encuentro … soy el cielo, la tierra
y palabra … en tus labios.

Soy luz en tu mirar … y soy la oscuridad
que cubre el universo.

Quién soy yo / sabes acaso … a dónde voy / de dónde vengo?
Soy del mundo viajero … De América … América!
Mas nunca aquí extranjero.

*******************

LLUM (Glosa – cançó)

Llum! No ets per mi sols desig … que sobreviure es fa dur.
D’infant tens mans que t’ajuden … de gran no esperis ningú!

Ningú! És fer el món petit … i els sabors van perdent gust.
Però del cel m’il·luminen … estels ensucrats de llum!

Llum! Feta com dolç tapís … d’il·lusions sense cap mur.
Somnis d’ahir que dormiten … i avui res no s’ha perdut!

Perdut! Qui la vida viu … anys i panys, aclucant els ulls.
Quan els matins bells desperten … m’enlluernen plens de llum!

Llum! Per veure el bon camí … que la claror fa segur.
Guspires d’amor encenen … sospirs del meu cor per tu!

Tu! Ets a qui jo tant estim … la meva vida et despull.
Melodiosos sons m’alegren … i tu el vers que em dóna llum!

*****************