Literatura: narrativa i poesia
Una formiga feinera
dreta anava pes camí
i darrera la seguien
una colla sense fi.
-A on te’n vas formigueta
sense bossa ni bolic
ni bufanda ni capell
ja fa fosca i és de nit?
-Caminaré i faré feina
a tota hora si és precís
una formiga feinera
rebosts buits mai no n’ha vist!
-Jo aprendré de sa formiga
de peresa prescindir
tenir ses butxaques plenes
i un estol… de bons amics!
Llum! No ets per mi sols desig … que sobreviure es fa dur.
D’infant tens mans que t’ajuden … de gran no esperis ningú!
Ningú! És fer el món petit … i els sabors van perdent gust.
Però del cel m’il·luminen … estels ensucrats de llum!
Llum! Feta com dolç tapís … d’il·lusions sense cap mur.
Somnis d’ahir que dormiten … i avui res no s’ha perdut!
Perdut! Qui la vida viu … anys i panys, aclucant els ulls.
Quan els matins bells desperten … m’enlluernen plens de llum!
Llum! Per veure el bon camí … que la claror fa segur.
Guspires d’amor encenen … sospirs del meu cor per tu!
Tu! Ets a qui jo tant estim … la meva vida et despull.
Melodiosos sons m’alegren … i tu el vers que em dóna llum!
*****************
El meu primer al•lot tenia
fet al cor un gran esqueix.
L’amor li entrava i sortia
volant com a fulla al vent.
El segon, quina passada!
Sempre a tota hora content.
Quantes ressaques brindades
Salut! Sols recordaré.
El tercer, de matinada
revoltava el galliner.
Per a veu tan afinada
oïda no tenc ni tendré.
El quart, ell tot ho sabia
savi i llest com si mateix.
Tal panorama a la vista
pensant, repensant•m’ho bé
per vestir sants… quedaré.
Sa padrina fa cadufos … per sa sínia d’un senyor
que canvia de capell … segons mani l’ocasió
Duu el de copa alta ballant … i quan té fred boina negra
capell de palla pes sol … i barretina en disfressa
Qui solemne duu perruca … diu que pot ser magistrat
malgrat sigui lord anglès … cadufos els fa… qui en sap!
He de demanar perdó … per esser tan atrevida
i no em facin cap sermó … que prou predica la vida!
Difícil no ho és glosar … si escrius en un moment
sense esser impertinent … allò que vols expressar!
Al final ho fas rimar … que adormits nus sentiments
amb ironia eloqüent … tota ment bell lluirà!
No sé si glosar sabré … ara ho vaig a intentar
dit i fet per demostrar … i potser no ho faci bé!
Glosar vull per pur plaer … que no és qüestió d’honor
és per total convicció! … Tot quan dic poseu-li esment
malgrat poc o no-res sé … per la llengua sent amor!
************