PUNTXINEL·LI (Cançó)

A quin recó de la memòria / t’oblides del meu amor?
Com si jo fos sols titella / sense vida… ni dolor
ni de guix, de porcellana / ni monyeco d’atracció.
No som cap ninot ni pepa / sense vida… ni dolor!

Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!

Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius.

A quin cor dur tant com la pedra / he entregat el meu amor?
Si per a tu som tereseta / sense ànima… ni valor
ni de drap marioneta / ni monyeca de cartró.
No som cap ninot ni pepa / sense ànima… ni valor!

Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!

Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius
com tu te’n rius… de mi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *