Vull que el somriure torni a mi
que se n’allunyi ma tristesa,
no hi hagi fosca al meu camí
i espurna ésser… en cendra encesa.
I no m’importa d’on vengui claror
d’un raig de sol, de llum de lluna…
Si dels teus ulls, d’un poema d’amor
o d’una estrella del firmament caiguda.
Vull que el passat fugi de mi
sentir l’abraç de la tendresa.
I es faci clar l’obscur d’ahir
entre la llum… que mon cor sembra.
I no m’importa d’on vengui claror
d’un raig de sol, de llum de lluna…
Si dels teus ulls, d’un poema d’amor
o d’una estrella del firmament caiguda.