Un dia et vaig dir “no!” … Vaig rebutjar felicitat
La por fou presa en mi … mes… jo sempre t’estimat
I ara passat els anys … has retornat fadrí
Gentil, encantador … tu… com en somnis, diví!
No em miris de reüll … que a penes he canviat
Tu has recorregut món … jo… tan sols t’he recordat.
I no som dos estranys … que es van conèixer ahir
Joves ja ens estimaven … tant… que l’amor embellí!
L’amor quan ha arrelat
germina en sentiment
Renova fent-se al cor
encisador i bell.