El voltant de la meva illa
el guarda un gran mar immens.
Amb escuma que pentina
l’oratge eixerit del temps.
Rínxols que atupen les roques
ones que l’aigua va fent.
I el mar que no entén de modes
desperta en donzell guerrer.
Oh, bell mar grandiós i tendre!
Brunyit d’argent, brau tresor.
T’estim, t’estimaré sempre.
T’estim, t’estimaré sempre.
Tu sí, m’has robat el cor!