MENDIGO

Iba andando por la calle … y un mendigo me paró
Cara a cara la tristeza … las miradas enfrentó

– ¡Tengo ahora sólo frío! … – ¡Nada puedo darte yo!
– No me importa mucho o poco … si quepo en tu corazón

Y en la noche silenciosa … lo que le dije se oyó:
– Mas ni aun vistiendo harapos … se deja de ser señor

¡Tarde supe que el mendigo … no era otro, sino yo!
¡A mí, que me dicen loco … porque busco en la razón!

Quien habla con uno mismo … da al pensamiento voz
No quisiera ser mendigo … pero… ¿cuál de los dos soy?

********************

S’ELEFANTET I SA TORTUGA SÀVIA (Conte dedicat a Joan Miquel Valero)

Caminant es bellugava un elefantet petit
mentre una tortuga sàvia se li travessà pel bell mig.

Elefantet: Vaja! Cap on vas tortugueta? Jo aniria més aviat,
perquè tan a poc a poc, segur, molt lluny no arribaràs.

Tortuga: Som una tortuga sàvia rodamón sense destí,
vaig i vénc, ningú no em fa es comptes, sempre és bona hora per mi!

E: Sí que tens sort tortugueta, jo a escoleta me’n vaig “pitant”;
es mestre em posa falta i em renya quan arrib tard.

T: Quina enveja que em fas! Aprendre a escriure i a llegir!
Encara que em veus menuda ja molts d’anys en som complits!

E: Arreveure tortugueta!
T: Adéu! I recorda sempre que també s’aprèn jugant.
Escull bons amics i amigues, siguis nin, nina o petit elefant.

Com amics s’acomiadaren evitant riscs, perills,
veient s’anciana tortuga a s’elefantet gegantí!

I es tornaren a trobar, va ser obra del destí,
sa tortuga i s’elefantet, sense son de bon matí.

E: Uep, bon dia tortugueta! Avui però no faig tard,
sols corr per estar en forma i a pares i fills alegrar.

T: Bon dia a tu, saltimbanqui! Per fer feliços es nins
encimbellant cucaveles amb es pallassos des Circ.

E: Ja veus si en tenc de sort, però jo l’he anada a cercar,
perquè no he perdut es temps malgrat m’agradi molt jugar.

T: No hi cab en mi d’orgullosa de tenir-te per amic,
creu que entretenir al•lotets no és gens fàcil ni senzill.

E: Arreveure tortugueta!

T: Adéu! I no oblidis mai que qui escalfa felicitat,
màgic encisarà, sigui nin, nina o petit elefant!

I tan campants seguiren cada qual pel seu camí,
potser es tornin a trobar, mentrestant posem-li fi.

*********************

MUNDO DE LOCOS

En este mundo de locos

la Cordura despertó

Con tanto tiempo dormida

su trabajo le costó.

La culpa no ha sido mía

-a su espejo confesó

Mientras yo estaba soñando

la Locura… apostó.

 Iba elocuente jugando

que la Suerte la tentó…

donde yacen oídos sordos

¡Y… en este mundo de locos

ya se sabe quien ganó!

*****************

METAMORFOSIS

La perfección no existe en ninguna faceta humana, ya que las personas somos animales racionales, lo cual no es producto de una gran sabiduría.

La inteligencia, en el hombre, ya que la inteligencia en la mujer durante siglos fue ignorada con más o menos desprecio en todas las culturas, va siendo visible y con convicción sólo en el varón. Aunque en el siglo XX y en Occidente las cosas parece que están tomando otro cariz dando a la mujer las mismas oportunidades y, progresivamente, va abriendo ella sola el camino a paso de gigante, aunque las cosas no son tan fáciles como aparentan ser; sigue el machismo aflorando tan cruel como despiadado.

Parte del feminismo, del cual algunas mujeres se sirvieron del estilo varonil, como fumar, beber, etc., también carece de ética, ya que ha dañado a la mujer poseedora de innatos valores lúcidos, nada utópicos, y no “metamorfosis” de rol femenino a masculino; peor imposible. Solamente cuando el hombre sea capaz de compartir, sin que emerja de su interior la superioridad hacia su semejante femenino, encontrará el ímpetu idóneo como persona, donde quizá se ofrezca a sí mismo la oportunidad de aproximarse a la perfección.

Quizás sea la envidia que hace machista a cierta clase de mujer, que quiere para ella sola la supremacía, y no compartir igualdad con personas del mismo sexo, igual que el varón se siente muy superior, viendo como fémina enemiga rival a otra mujer y a la que intentará anular con arte vestigios de inteligencia.

*********************

MAR…

Mar… que plores a deshores … remor de caragoles
harmonia en el vent … aroma d’algues marines
ritme eòlic d’aigües opalines … que són omplertes… de sentiment!

Si mor en aquesta terra … espargiu la meva cendra
pols del cos incinerat … I que em pugui tornar
en gota d’aigua i despertar … per esser mar… en l’eternitat!

Mar… d’il·lusions perdudes
Mar… d’esperances confoses
Mar… de somnis infortunats

Mar… de llàgrimes foses
Mar… de camins extraviats
Mar… de tempestats … i de miracles…
no realitzats!

LES ILLES BALEARS (Poema cantat)

Quan es va crear la Terra … es va dividir en parts
es crearen continents … arxipèlags, immensos mars

I així, un remolí d’àngels … proveïts de sagetes i arcs
apuntaren a un bell lloc … màgic… a Les Illes Balears!

D’altres àngels prodigaren … pinzellades amb tot art
pintant les illes tan belles … que un encís les encantà

Les muntanyes resplendiren … sota un Cel de nítid blau
clara llum, illes divines … màgiques… Les Illes Balears!

MALLORCA bell paradís … MENORCA llueix fantasia
EIVISSA embruixa màgica … FORMENTERA llum encisa

CABRERA un so adormit … SA DRAGONERA encantant
No puc dir quina és més bella … de totes… m’he enamorat!

************************
A Gaspar Valero, qui rere de llargues caminades,
com bon mestre, m`ha ensenyat Història i Llegendes de les Illes Balears.

Amèlia Llull

GRANOTETS CANTAIRES (Cançó infantil)

Els niguls van baixos … ara no fa sol
benvolguda pluja … Sortiu caragols!

Estén el paraigua … Quants de bassiots!
I escolta… el cantar … d’harmònics granots

Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!

Un gran arc adorna … irisant colors
granotes fan festa … Ballen i fan bots!

Uns granotets canten … sopranos, tenors
A escola… vull anar … Vull aprendre molt!

Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!

Diu un granot savi: … – Als nins, nines, sort!
saviesa no ocupa … Cap espai ni lloc!

Si quan jugues cantes … com fan els granots
aprendràs / que cantar … Tu ho pots fer si vols!

Cro, cro, cro, cro, cro! … ¿Cro, cro, cro, cro, cro?
Cro, cro, cro, cro… cro!

****************
Per a Lluís, excel•lent estudiant de sa padrina Amèlia

BELL SO

Les lletres, obra immòbil … afloren dibuixades
unes vegades juntes … i d’altres separades

Poema dolç escrit … per recitar en veu alta
donant la llibertat … al bell so… la paraula

Amb la llengua que estimes! … Amb la llengua que estimes
i quin bell so… si cantes!

No hi cerquis més raons … la veu és una planta
dolçament ben atesa … florirà fresca i sana

Dolç so que el vent se’n duu … submís tendror escampa
és art i també màgia … el bell so… la paraula

Amb la llengua que estimes! … Amb la llengua que estimes
i quin bell so… si cantes!

***************

POEMES DE BELL SO

Poemes de bell so … que bells sonen cantant
són escrits amb el cor … que em reposa en les mans!
 
Màgica plenitud … dins mi es va enllaçant
serà la nova llum … per a mi gran regal!
 
La vida és llamp i tro, … igual que vell imant
s’aferra amb passió, … i esclata retronant
 
Comparar no és senzill … cantar és encantar
potser quedi adormit … qui no vol despertar!
 
Màgica plenitud … dins mi es va enllaçant
serà la nova llum … per a mi gran regal!
 
Poemes de bell so … que bells sonen cantant
són escrits amb el cor … que em reposa en les mans!
 
***************

DULCE POEMA

Puedo cantar a la luna … al viento y al mismo cielo
frasear bellas palabras … y contarte algún secreto

Puedo mecerte a capricho … balancearte en mis besos
hilvanarte el corazón … ¡a compás, con mil deseos!

Puedo acariciar estrellas … escalar en tu universo
volar hasta el infinito … en tu galaxia de acero

Puedo humedecer tu piel … darle más calor al fuego
como rehén ser imán … ¡forjado, cual duro hierro!

Puedo decir grandes cosas
allá en mares de silencios

¡Mas seré … dulce poema
dando vida a … locos sueños!

****************