Amèlia Llull

Així són les coses … en el meu país
qui grossa la fa … sense gràcia riu

Coses que no tragues … ni amb glops de bon vi
tenen gust amarg … ranci i estantís!

Així són les coses … al cap i a la fi
qui no té vergonya … és qui millor viu

Coses que fer costen … d’altre treu profit
Qui debana troca … acumula fil!

Així són les coses … en el meu país
la claror del dia … veig descolorir

Coses en cel-rosa … van tornant-se gris
s’embulla la vida … fent-se un embolic

Així són les coses … grotesc remolí
amb seny i mesura … males d’aclarir

Coses que al cor dolen … i els doblers fan rics
mal que no té cura i … sols cus… qui té fil!

Així són les coses … en el meu país!

***************
El fil = Els doblers

A mi!… ¡Que els anys em fan ombra
que m’entelen la ment… ulls
endinsant-me en la penombra
com si mil anys… fos viscut!

Sí! A les palpentes a estones
hi tresc entre focs i fums
Prou! ¡Tu edat m’omples de fosca
a mi!… ¡Quan més… necessit llum!

*************

 

 

Conten que la bruixa Amèlia
va néixer fora dels temps
dins un núvol de folia
on els mars eren el vents

Quan de nit era de dia
el sol amb els raigs gelava
un savi no res sabia
i la lluna era quadrada

El dir ver era mentida
enfadats estar contents
ocells d’escata divina
peixos amb plomes d’argent

Quin nigul de bogeria
si una estrella fosca dava
la bruixa en trista alegria
no sé*… si reia o plorava

*************
(*) Plorar i riure a un temps