BARCAROLES (Havanera)

Reposen damunt l’arena … barques que foren bressol
amb el vaivé de les ones … i la carícia del sol

Les barques coses dirien … tantes poguessin contar
de qui empenyent fort els rems … mar endins van navegar!

Cap al tard a plena lluna … adormits… vells, nous records
a ritme de barcaroles … desperten marinencs sons

Matisant forma i figura … qui pinzells ha sacsejat
donant-li vida a les barques … pintades arran de mar!

Podrà el llenç bell emmarcat … admiradors captivar
sota encís de barcaroles … lluir-se immortalitzat!

****************

Per a Rosa Maria

LA BRUIXA AMÈLIA

Conten que la bruixa Amèlia
va néixer fora dels temps
dins un núvol de folia
on els mars eren el vents

Quan de nit era de dia
el sol amb els raigs gelava
un savi no res sabia
i la lluna era quadrada

El dir ver era mentida
enfadats estar contents
ocells d’escata divina
peixos amb plomes d’argent

Quin nigul de bogeria
si una estrella fosca dava
la bruixa en trista alegria
no sé*… si reia o plorava

*************
(*) Plorar i riure a un temps

GLOSES

He de demanar perdó … per esser tan atrevida
i no em facin cap sermó … que prou predica la vida!

Difícil no ho és glosar … si escrius en un moment
sense esser impertinent … allò que vols expressar!
Al  final ho fas rimar …  que adormits nus sentiments
amb ironia eloqüent … tota ment bell lluirà!

No sé si glosar sabré … ara ho vaig a intentar
dit i fet per demostrar … i potser no ho faci bé!
Glosar vull per pur plaer … que no és qüestió d’honor
és per total convicció! … Tot quan dic poseu-li esment
malgrat poc o no-res sé … per la llengua sent amor!

************