Sa padrina fa cadufos … per sa sínia d’un senyor
que canvia de capell … segons mani l’ocasió
Duu el de copa alta ballant … i quan té fred boina negra
capell de palla pes sol … i barretina en disfressa
Qui solemne duu perruca … diu que pot ser magistrat
malgrat sigui lord anglès … cadufos els fa… qui en sap!
MA JOVENTUT
Ma joventut a on sia … que la vida és plena en mi
mes no he perdut l’alegria … dins l’obscur i llarg camí
I no m’arrela el neguit … que aquesta prova em caldria
ni fàstic, sols serà un dia … el principi de la fi
S’agombola qui sospira … sonats clams de llibertat
que l’edat simple i senzilla … és heroïna triomfal
L’esperit amaga audaç … mística mostra de vida
a ma joventut a on sia … que em volà dolça i fugaç!
***************
MI LUCERO (Canción de cuna)
Duerme, mi lucero … ¡Non-non-non, non-non!
que amoroso el viento … tu cuna meció
Velando risueño … airoso encantó
Con mares, estrellas, susurró … ¡Non-non!
¡Non-non-non, non-non! … ¡Non-non-non, non-non!
Duerme, mi lucero … ¡¡Non-non-non, non-non!!
Sueña, mi lucero … ¡Non-non-non, non-non!
que el sol zalamero … niña te acunó
Cuán radiante en cielos … cálido hechizó
con nubes, la luna, susurró … ¡Non-non!
¡Non-non-non, non-non! … ¡Non-non-non, non-non!
Sueña, mi lucero … ¡¡¡Non-non-non… non-non!!!
************
Para Sara
A MI M’AGRADA CANTAR (Ball de bot)
Tu saps amor com t’estim! … M’alegra veure’t ballar
i a tothom que em sent li dic … que a mi m’agrada cantar!
L’encant va amb mi de comparsa … tant a l’estiu com l’hivern
si fa fred jersei de llana … i amb calor, venta que vent!
Campanes repiquen festa … fent feina em sé divertir
trepitjant com temps enrere … del teu raïm, em faig bon vi!
He rebut grates sorpreses … i aquesta crec la millor
dolcet el meu cor batega … quan et sent a prop amor!
A mi m’agrada cantar … sa cantera m’ha perdut
sort que tu em vares trobar … i cantar, ball de bot, puc!
***************
EL LLAPIS (Cançó infantil)
No tenc cara! No tenc nas!
Tothom sap el que puc fer
malgrat amb punta afilada
sols escriure… a un paper!
Què grisa és la meva vida
curta i sense brillantor…
Volent esser més que llapis
pintureta… de color!
En el món no val badar
sols el que guanya no perd
Quan el foc ni amb flamarada
res no cremarà… al desert!
Pot ser dur canviar de vida
pel qui la cerca millor…
Volent esser més que llapis
pintureta… de color!
************
Per a n’Albert
EL FIL
Així són les coses … en el meu país
qui grossa la fa … sense gràcia riu
Coses que no tragues … ni amb glops de bon vi
tenen gust amarg … ranci i estantís!
Així són les coses … al cap i a la fi
qui no té vergonya … és qui millor viu
Coses que fer costen … d’altre treu profit
Qui debana troca … acumula fil!
Així són les coses … en el meu país
la claror del dia … veig descolorir
Coses en cel-rosa … van tornant-se gris
s’embulla la vida … fent-se un embolic
Així són les coses … grotesc remolí
amb seny i mesura … males d’aclarir
Coses que al cor dolen … i els doblers fan rics
mal que no té cura i … sols cus… qui té fil!
Així són les coses … en el meu país!
***************
El fil = Els doblers
A MI!
A mi!… ¡Que els anys em fan ombra
que m’entelen la ment… ulls
endinsant-me en la penombra
com si mil anys… fos viscut!
Sí! A les palpentes a estones
hi tresc entre focs i fums
Prou! ¡Tu edat m’omples de fosca
a mi!… ¡Quan més… necessit llum!
*************
BARCAROLES (Havanera)
Reposen damunt l’arena … barques que foren bressol
amb el vaivé de les ones … i la carícia del sol
Les barques coses dirien … tantes poguessin contar
de qui empenyent fort els rems … mar endins van navegar!
Cap al tard a plena lluna … adormits… vells, nous records
a ritme de barcaroles … desperten marinencs sons
Matisant forma i figura … qui pinzells ha sacsejat
donant-li vida a les barques … pintades arran de mar!
Podrà el llenç bell emmarcat … admiradors captivar
sota encís de barcaroles … lluir-se immortalitzat!
****************
Per a Rosa Maria
LA BRUIXA AMÈLIA
Conten que la bruixa Amèlia
va néixer fora dels temps
dins un núvol de folia
on els mars eren el vents
Quan de nit era de dia
el sol amb els raigs gelava
un savi no res sabia
i la lluna era quadrada
El dir ver era mentida
enfadats estar contents
ocells d’escata divina
peixos amb plomes d’argent
Quin nigul de bogeria
si una estrella fosca dava
la bruixa en trista alegria
no sé*… si reia o plorava
*************
(*) Plorar i riure a un temps
GLOSES
He de demanar perdó … per esser tan atrevida
i no em facin cap sermó … que prou predica la vida!
Difícil no ho és glosar … si escrius en un moment
sense esser impertinent … allò que vols expressar!
Al final ho fas rimar … que adormits nus sentiments
amb ironia eloqüent … tota ment bell lluirà!
No sé si glosar sabré … ara ho vaig a intentar
dit i fet per demostrar … i potser no ho faci bé!
Glosar vull per pur plaer … que no és qüestió d’honor
és per total convicció! … Tot quan dic poseu-li esment
malgrat poc o no-res sé … per la llengua sent amor!
************