Diuen d’en Joanet que era … una al·lotet alt i prim
feiner, llest i espavilat … tant en manya com enginy!
La feina mai no espantava … perquè de tot sabia fer
I tot quant es proposava … sempre li sortia bé!
Amb rebost i panxa buida … sense temps a decidir
que rajolí a rajolí … d’oli s’omplen els setrills.
I botelles gota a gota … segur, de bon vi també.
¡Malgrat que això no ho digué … millor que no se sabés!
Però no es malpensessin … veïnat d’un pobre ric
botes de vi i barrals d’oli … en veia entrar i sortir
Qui aprofità filantròpic … foradins, quan simplement
bona estrella té en Joanet … sort de cara i cara en té!