Caminant es bellugava un elefantet petit
mentre una tortuga sàvia se li travessà pel bell mig.
Elefantet: Vaja! Cap on vas tortugueta? Jo aniria més aviat,
perquè tan a poc a poc, segur, molt lluny no arribaràs.
Tortuga: Som una tortuga sàvia rodamón sense destí,
vaig i vénc, ningú no em fa es comptes, sempre és bona hora per mi!
E: Sí que tens sort tortugueta, jo a escoleta me’n vaig “pitant”;
es mestre em posa falta i em renya quan arrib tard.
T: Quina enveja que em fas! Aprendre a escriure i a llegir!
Encara que em veus menuda ja molts d’anys en som complits!
E: Arreveure tortugueta!
T: Adéu! I recorda sempre que també s’aprèn jugant.
Escull bons amics i amigues, siguis nin, nina o petit elefant.
Com amics s’acomiadaren evitant riscs, perills,
veient s’anciana tortuga a s’elefantet gegantí!
I es tornaren a trobar, va ser obra del destí,
sa tortuga i s’elefantet, sense son de bon matí.
E: Uep, bon dia tortugueta! Avui però no faig tard,
sols corr per estar en forma i a pares i fills alegrar.
T: Bon dia a tu, saltimbanqui! Per fer feliços es nins
encimbellant cucaveles amb es pallassos des Circ.
E: Ja veus si en tenc de sort, però jo l’he anada a cercar,
perquè no he perdut es temps malgrat m’agradi molt jugar.
T: No hi cab en mi d’orgullosa de tenir-te per amic,
creu que entretenir al•lotets no és gens fàcil ni senzill.
E: Arreveure tortugueta!
T: Adéu! I no oblidis mai que qui escalfa felicitat,
màgic encisarà, sigui nin, nina o petit elefant!
I tan campants seguiren cada qual pel seu camí,
potser es tornin a trobar, mentrestant posem-li fi.
*********************