Literatura: narrativa i poesia
Una formiga feinera
dreta anava pes camí
i darrera la seguien
una colla sense fi.
-A on te’n vas formigueta
sense bossa ni bolic
ni bufanda ni capell
ja fa fosca i és de nit?
-Caminaré i faré feina
a tota hora si és precís
una formiga feinera
rebosts buits mai no n’ha vist!
-Jo aprendré de sa formiga
de peresa prescindir
tenir ses butxaques plenes
un estol de bons amics!
Yo tengo un gusanito / ¡toc-toc, toc!
que come caramelos / ¡ñam-ñam, ñam!
me pide chocolate / queso y melocotón.
Tú no eres un gusano / ¡no-no, no!
que come caramelos / ¡ñam-ñam, ñam!
Si tienes tanta hambre / ¡tú serás un ratón!
Qué malo eres ratón / ¡toc-toc, toc!
nunca tendrás amigos / ¡no-no, no!
por ser tan comilón / y engañar a los niños.
Tú no eres un gusano / ¡no-no, no!
travieso y glotón / ¡ñam-ñam, ñam!
Si tienes tanta hambre / tú serás un ratón
¡un ratón comilón!
************
Sa mare li deia sempre
a na Joana de petita:
“Te duré a ses vermeietes
perquè no ets bona nina
on com dimonió tendràs
dret a llit, taula i cadira”
“Tota vida té present
alguns records que no oblida…
Cap al tard el vermell cel
et dirà el que no sabies…
El punt on les paraules són
coverbos… de mare a filla”
* * * * * * * * * * * * * * *
A la meva filla Joana M. Socías
Amèlia Llull
A quin recó de la memòria / t’oblides del meu amor?
Com si jo fos sols titella / sense vida… ni dolor
ni de guix, de porcellana / ni monyeco d’atracció.
No som cap ninot ni pepa / sense vida… ni dolor!
Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!
Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius.
A quin cor dur tant com la pedra / he entregat el meu amor?
Si per a tu som tereseta / sense ànima… ni valor
ni de drap marioneta / ni monyeca de cartró.
No som cap ninot ni pepa / sense ànima… ni valor!
Veure’m guinyol em dol tant
que pot ser quan menys t’ho esperis!
Aprendré a manejar els fils
per moure’t com putxinel·li
i riure’m com tu te’n rius
com tu te’n rius… de mi.
Em perd… dins ombres… de silenci.
Em cerc i no encert… quin pot ser el camí.
Em trob quan em mir… dins els teus ulls.
I sent que m’envolta de l’amor
el seu perfum i… la teva llum.
Audaç fal·lera el perfum d’amor… em despertà.
Encanteris… sota lluna
i sols… per a l’amor enamorar.
Sublim impuls el perfum d’amor… dolç m’encisà.
Potser real… potser màgic
i sols… pel teu amor, amor, amar.
Em perd… dins ombres… de silenci.
Em cerc i no encert… quin pot ser el camí.
Em trob quan em mir… dins els teus ulls.
I sent que m’envolta de l’amor
el seu perfum i… la teva llum.
Quiero volar … alas hacer mis brazos.
Sueño alcanzar … la cima de lo eterno.
Cortar el aire … que es vida en nuestras manos.
Quiero cambiar … la faz del universo.
Quiero bañarme … en tus aguas salvajes.
Acariciar … la imagen de tu espejo.
Sentir latir … cada gota de sangre.
Quiero morir … sin despertar que sueño.
De entre las bellas rosas … que hubiera de elegir
con una sola de ellas … feliz me haría a mí.
Y quiero tantas cosas … todas ellas de ti
que no quiero mi vida … yo vivo para ti.
Quiero encontrar … la dicha en tu regazo.
Borrar con besos … las lágrimas al viento.
Y con calor … fundirte con mi abrazo.
Quiero volar … secar el llanto al cielo.
**********
Quantes coses et puc dir / que ningú no hagi dit mai
si escollires el camí / amb amor omplir l’espai.
Esbossos que són poesia / per goig de petits i grans.
Pinzellades, celístia / revestí de llum divina
l’arc del cel / en les teves mans.
Quantes coses fas sentir / i en vius colors admirar
pres a un somni, dolç encís / del que no vull despertar.
Enllestires fantasies / prodigioses, genials.
Amb valenta galania / meravellosa harmonia
art sublim / en l’eternitat.
Quantes llunes dibuixares
quants bells sols… al firmament.
Colorant forma encantares
estels màgics, al blau cel.
Estels màgics, al blau cel.
***************
Per a en Joan Miró de n’Amèlia Llull
Jo tenc un cuquet… toc, toc, toc!
Que menja caramel·los… nyam-nyam, nyam!
Demana xocolata… formatge i melicotó!
Tu no seràs un cuc… no, no, no!
Que menja caramel·los… nyam-nyam, nyam!
I si tens tanta gana… tu ets un ratolinel·lo!
Dolent ratolinel·lo… toc, toc, toc!
Mai no tendràs amics… nyam-nyam, nyam!
Per ésser tan glotó… i enganar a nines, nins!
Tu no ets un cuquet… no, no, no!
Tremend i molt golós… nyam-nyam, nyam!
I si tens tanta gana… tu ets ratolinel·lo
tu ets retolinel·lo… un ratolí glotó!
Un dimonió em desperta / a les cinc del dematí.
Li tir a Patam-Patim / ses sabates i un xoquí!
*Li tir a Patim-Patim / *ses sabates i un xoquí!
Ell arrufa ses banyetes / quan veu volar es coixí.
I li dic Patam-Patim / vés-te’n i deixa’m dormir!
*I li dic Patam-Patim / *vés-te’n i deixa’m dormir!
No farem més delenties / ni botar damunt des llit.
Escolta’m Patam-Patim / ara ja no et faré amic!
*Escolta’m Patam-Patim / *ara ja no et faré amic!
No molestis ni empipis / a ses nines ni a’s nins.
Crema’t sol Patam-Patim / a l’infern Patam-Patim!
*Crema’t sol Patam-Patim / *a l’infern Patam-Patim!
( * afirmant amb el dit amb veu greu )
Les fulles muden… cauen dels arbres
volubles van xocant al vent.
Mes unes lluiten amb tanta força
per veure el pas… el pas del temps.
De fulls si s’omplen… s’omplen els llibres
d’escrits que ensenyen de tot i més.
D’altres anuncien modes, notícies
per contar el pas… el pas del temps.
Les fulles pengen… florint en branques
prodiguen vida a camps, ciutats.
Mes unes tornen lletges, músties
per florir al temps… al temps de pas.
De fulls escrita… escrita és la història
quan són els llavis ja muts, callats.
D’altres il·lustren notes i acords
per cantar al temps… al temps de pas.
Fulls, fulles conten el pas… el pas del temps.
Fulls, fulles canten al temps…al temps de pas.
Contant el pas…el pas del temps.
Cantant al temps … al temps de pas.